Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/30

Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿Y per qué?
Agos. Tot el veinat

está enternit de dolor:
Pepa, Sènto es desertor
fá dies.

Pepa. M'has engañat!
Sènt. Si, Pepeta; t'engañi:

digueren qu'el moliner
ton marit anaba á ser,
y en el moment desertí.

Pepa. ¿En tan pòc apresi em tens

qu'aixina de mi bas pensat?
En tan pòc m'has estimat?
¡Apartat que no et vullc chens!

Sènt. Pepa, si tornes á dir

atra paraula com eixa,
de sentiment, há mateixa,
davant de tú empegue un tir .

Pepa. ¡Qué dius!¡amaga al moment,

amaga eixa arma fatal!
¿No saps tú que tot el mal
que tú sentes, també el sent?
¿No coneixes qu'el còr meu
dueño no ne té mes que ú,
y si li faltares tú,
als dos mos mataba Deu!

Sènt. Ah, perdónam! Tens raó.
Agos. Pensém en lo qu’ham de fer!
Pepa. Ara, lo qu’es menester

que t'amagues, Sènto.

Sènt. No.
Pepa. Cóm!
Sènt. No hu-esperes de mí.
Agos. Visantet!
Sènt. No prevalique.
Pepa. Sènto, ¿y si yo teu suplique?
Sènt. Entonses....
Pepa. Contesta!
Sènt. Sí.
Pepa. Vesten per así.