Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/29

Aquesta pàgina ha estat validada.
ni que tinga

millor cara.

Sènt. Desde Fransia

hasta Pinedo
desde Lóndres
á Mislata,
no hiá chica
mes bonica
ni que tinga
millor cara.

Pepa. Sento meu

la tehua imache
yo la tinc así
en el còr;
y ella es tota
m'alegría,
ella es tot
el meu tesòr.

Sènt. Ay, Pepa,

la tehua imache
yo la tinc así
en el còr;
y ella es tota
m'alegría,
ella es tot
el meu tesòr.

Pepa. Qué no valdrá res, siñor?
Sènt. Que no mos tindrán embecha

á estos dos
que así están chunts.

Els dos. ¡Ay, ay, ay!

quina alegría!
¡Ay, ay, ay!
Chesús Chesús!

(Parlant.)
Sènt. ¡Ay, Pepeta!
Pepa. ¡Ay Sento meu!
Sènt. ¡Qué dolsura y qué tendror!
Pepa. Si, Sènto; asó es lo millor...
Sènt. Lo millor que criá Deu.
Esena XI.
Els mateixos y la só Agostina, qué vé per el foro dreta.
Agos. ¡Pepa!
Pepa. ¿Qué ya, siña mare?

¿Qué pasa?

Agos. Qu'está perdut

Visantet: tropa ha vengut
y el va á garrar!

Pepa. ¡Deu m'ampare!