Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/28

Aquesta pàgina ha estat validada.
Y ¿qué faré yo ¡ay de mi!

sino amollar suspirs gròsos
cuant tot el meu còr á tròsos
m'el traus á tirons d'así?
No, no, Sènto, en poder meu
resistirte no esta yá:
yo fuchc capa tú com vá
fuchint el gat en un lleu!
Al vóret, vixc sense pena;
els teus ullets m'asesinen;
tes paraules malusinen,
y el teu alé m'envenena.
¡Sènto, Sènto! yo hu implòre
sense vergoña ni pòr;
ó fesme á tròsos el cor,
ó adòram, perque t'adòre!

MUSICA.
Els dos. Els ánchels al ohirnos

parlar així,
del sèl, si vòl Sem Pere,
Van á fuchir.
¡Ay! qu'alegría
tenen dos que se vòlen!
¡Chesus, Maria!

Sènt. M'adòres?
Pepa. T'adòre
Sènt. Molt, Pepa?
Рера. Hasta el sèl.
Sènt. Yo chorre pastisos.
Pepa. Yo estic chorrant mèl.

Yo tinc confetura.

Sènt. Yo tinc codoñat.
Els dos. Volerse es la còsa

mes dòlsa que hiá.

Pepa. Desde Fransia

hasta Pinedo,
desde Lóndres
á Mislata,
no hiá Sènto
mes bonico