Aquesta pàgina ha estat revisada.
LV
Bella, de vós só enamorós,
ja fosseu mia,
la nit y'l jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
Tot mon tresor done y persona
a vós, garrida,
pus no us vol mal qui'l tot vos dóna
dàume la vida;
dàumela, donchs, hajàu socós,
ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
Lo jorn sencer tostemps sospir,
podèu ben creure,
y ahont vos he vist sovint me gir
si us podré veure,
y quan vos veig crexen dolors,
ànima mia;
