Matraca
de un Mosot y un estudiant}
|
|
Cst. O qué dicha logren hui
els ulls meus,
no mes de mirar als teus
de cara à cara;
y confesantme en tú ara,
te vull dir,
que per veurels relluir,
à vegades
pert los matins y vesprades,
pasant, tornant
este carrer, y mirant,
si es que et puc veure;
y à fe que be me pots creure,
que de grat
el meu cor sha enamorat
de ta hermosura,
y es tant, que ya se me apura
el sufriment,
si no et declare el intent
de mon amor:
digues si em vols per Señor.
Mas. Caballer,
pareix que està placenter,
y aixi vol ara
burlarse de mi à la clara.
Pase abant,
|
