Qui mha de voler à mi?
ay chesus! desvarat es.
Pues madama, parlém clars,
si el meu amor: ya està entés.
Vosté vol? Yo si señor;
y al instant, allí mateix,
sinse deixar que se chele
el cos mort, al instantet
lo que es soterrar, ya es boda,
els plors ya son entremés
els suspirs se tornen ball,
y mirades els chemecs:
y tant que de asò no haguera;
raó tenia el vellet.
qué et pareix? palpe raó?
vol dir algo este sucés?
Pues per aixó escarmentat
quant vech una dona, llest
fuch de ella, com sol fuchir
el gat que una rata veu
Les aburrixc com al foa
me enfaden com los dinés
em pudencom Lo chesmil
y me amarguen el mateix
que la composta, y à totes
les escup quant no les vech:
pero si de elles soc fill
com no les tinc de voler;
Diego, y à tú mes que à totes
perque has de ser ma muller,
Per això he aguardat à diro
ara que à soles estém.
