ya em donaba llonganises,
botifarres, mansapà,
sucre esponchat, chocolate,
y guatat podrà pillar.
Per tas ó metas sabé
lo que posaba el lletrat
y com a gos perdiguer
sempre anaba olent de nas:
y un dia volgué el dimoni
que nos varem encontrar
al pixador dels Maltesos
y al temps que ella sumicant
em dia: Joni, per tu
pase yo dos mil treballs;
mira asó cóm ha de ser,
quánt nos haber de casar?
el Lletrat chirá el canto,
y nos el verem dabant,
dient: aquesta ocasió
la buscaba molt temps has
Bona va la dansa à fe:
ya yo he tret el gat del sac;
yo em valdré de la Chusticia.
Quant ya en los nasos unflats
li vach dir: Useñoria
parle á espay, y ponle à pams;
y entonces me respongué:
vosté es grandisim vengant;
poc valdré yo, ó dire tres dies
faré que li tape el cap
à aquesta mosa calenta;
y entenga, si acàs no ho sab,
