Al carám ya mhe resolt:
ya estic asi tot en pes:
no es de homens tornar arrere:
dirém alló que podrém.
Ya marromangue este bras,
ya me munte els sarahuells,
ya me estire un poc les calses,
y me apañe el capotet,
y en ma montera en la ma
fent a tots el cumpliment,
a tots dic, que Deu mels guarde
de Nadal als Ynocents.
Pero cóm ho faré yo,
(ya que mencontre asi dret)
pera dir alguna cosa,
siga románs ò entremés,
quant tinc observat que tots
quants esta tecla han manprés
els trien una chicota
la que millor els pareix,
del concláve, y la raonen
alegres y falaguers
com si foren festechants
alló per alló, el mateix:
y yo me encontre tan fora
de semechants pensaments
de raonar en alguna,
que ya arrepentit me vech?
