per la part de orient asomen,
que el sol sent pare del dia
que desfà boyres y sombres,
fa gala de sa hermosura,
volent que elles el coronen:
ya sabs com me despedixes
(suponc ya que per informe
de qui envechòs aspiraba
à colocarse en el orde
primer dels teus pretenents,
mereixent de que el baldonen,
per presumir que poguera
per ser primer, ser conforme
al teu merit excelent,
no sent posible se encontre
en lo mon qui siga digne
de eixa ma, del sol afronte:
y sabs també, que aborrit
ò afrontat, (perque aixi ho dore)
sentint molt este meñspreu;
pues vach, vinc y res encontre,
y que casi em torne loco,
si mes en lo cas afonde;
sinse fer cas dels amics,
sinse haber res que em destorbe,
deixe la casa y hacienda,
camine al vent que mes corre,
camp à través, sinse senda,
perdent el tino, sinse orde,
les dos nits les pasi al ras
sufrint les miseries totes,
desecat, falt de aliment,
