Coloqui
del que volien recultar.~
|
|
Ya em tens asi desgreñat,
asi em tens com un asogue,
en moviment tot lo cos,
les potensies en desorde,
el enteniment volat,
pero la raó conforme:
perque encara que durisia
(ò pàparo, que ens confonen
els pixavins Valensians
allá en ses idees tontes,
traentnos noms à grapats,
en lloc defernos grans honres,
sols per traurels la inmundicia,
y el fanc, que quant plou se afonden)
con todo tinc el discurs
clar, rutilant, sinse sombres;
y pues asi the he encontrat,
de este cel que eres el norte
de estos luceros estél,
sent pasmo de tot el órbe,
que me atengues te suplique
no fent cas que els demès ronquen;
que encara que atribulaut,
en concert en tu raone,
y de esta suerte comienso
cortés como corresponde.
Rosa de Mach olorosa,
mes brillant que les aurores
que els matins mes clars del añ
|
