men vech vindre un centenar
cab à mi, fets uns diables,
en graneres en les mans,
y yo vent aquella esquadra,
pellerisca, en quatre trancs
em planti en la Bolseria,
y aixi que arribi al tosal,
al chirar sobre la esquerra
ben prop de una casa gran,
me vech ixir una vella
en un nas de mes de un pam.
Aixi com me encari en ella,
feta un mateix afarám
se me tira de patrulla:
per lleu que em va fer parar
y ficantme dins sa casa
com qui no ho fea (sagrat)
em comensa à contar cuentos,
y à amostrarme chocs de mans.
Mes tenia tanta gracia,
y ho fea en tan gran afàn,
que em feu creure que volaben
els burros de quant en quant.
En fi tota la mania
que la vella va agafar,
era voler que em quedára
en sa casa per criat.
Y com asò de les velles
tenen lestudi tan gran,
en lo que ella pretenia,
per lleu em vingué à obligar.
Al que fon del primer dia
