Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/4

be que un poc arrufaldat, mes de mocs tan carregat, que imposible es no corrompa tenia fosca la boca, que de fosa pareixia, y de ella un pudor ixia, que à qualsevol lo sufoca: mes lo que à risa em provoca (recordantme del monot) era miranli el vigot de la una à la atra orella, en una barba de vella, y en mich letrina un clot

Verdinegra era de cara, y tota plena de ronches, y el dimoni com té conches perque les disimulara, medicaments li preparara, y apostaria un sisò, que en lo sachi del vacò (tan lluenta la tenia) la fregaba cada dia, pera ser la tentasió.

Aquesta cara de rap era també molt colluda, y li dien la papuda, perque en mich tenia un pap cada mamella era un cap de nano, segons la trasa, y tota anaba brutasa, desde el cap hasta el garró com mosa de bodego,