Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/18

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Home, no, me digué ell:
quánt se atrevix à donar
de totes quantes buñoles
es puga vosté fartar?
Yo li respongui: demane,
en quant me voldrá fer franc?
em demaná tres pesetes.
Sens detindrem, al instant
vach llansar la ma à la bolsa
y li les vach entregar;
y le dixe: buen amigo,
ya pot anar portant plats.
En asó viu à la mosa,
en una safa en les mans
pleneta de buñoletes,
y me les posa dabant,
y em digué: tan prest que acabe,
toque en la taula ab la ma.
La primera acció que fiu,
fos aplicarles al nas;
cuerpo de crispo conmigo,
que en extasis vach quedar,
y de profundis clamavi
se me va obrir tanta fam,
que á dos idas y venidas
a asperges me vach quedar,
pues tan sols una buñola
no vach deixar en lo plat.
toqui corrent à la taula,
y la mosa va puchar,
pero al veure aquell despojo,
em volia rechirar.