Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/17

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

hasta que uns pixavinets
tant mho varen alabar
que de nit ensomiaba:
buñoles he de menchar.
Ventme ya dins de Valencia
men ani cap al tosal,
entri en casa el Poticari,
que esà enfront la Puritat,
li preguntí: té buñoles?
y ell de resposta em torná:
sí señor, y una charreta
de mel per a arrebosar.
Yo presumint que es burlaba,
li vach dir: pues qué aon se fan?
Viendo el hombre mi inocencia,
al instant me encaminá
alli à una pastiseria
que estába un poc mes abant.
Y fent la misma pregunta,
al instant me fan puchar
uns deu ó dotse escalons,
y allí em feren asentar
en una taula molt noble
en mes toballes dabant.
Puchà luego el Pastisér,
fentse conte à son pensar,
com demanaba buñoles,
que mai nhabria menchat.
Em digué: Amic, fem un pacte?
Yo li respongui: sagrat!
com no siga ab lo dimoni,
ya pot vosté anar pactant.