Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/11

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

 prou li pena, y li ha penat.
Concorda en lo Llauradora
romanarlo al sandemá,
y d'una casa, loy portaxen,
conforme habien tractat
Asi li entri el discurrir
à este pobre enteresat,
cóm li pesaria meñs?
Desde enlora maquiná
y discurri, que donantli
(com si estiguera enfitat)
un servici, que la pancha
se li habia de amaynar,
y compraria barato,
que era tot lo seu afañ.
Prengué la capa, y corrents
les medicines comprá
fulles de senet y sal.
torná a sa casa content
y en una olla ho ficá
posantla al foc que vullgera,
la eiperinga aparellant.
en asó isgué la muller,
comensantli á preguntar:
home, tú qué intentes fer
en este pobre animal?
té humor cólic per ventura?
tú has sabut si está enfitat?
Calla tonta, digué el hóme,