en la ciutat de valencia,
tot me ho aguera pagat.
Pos Señor, este guitopo
conversació va trabar
en mi, y es feu conegut
en rahons y ben parlar
em digué: Qué es asó, amic?
vosté també sha topat
en la fiesta de los toros?
y yo liu vach otorgar,
perque els tóros en lo corro
poc ha que habien entrat,
y tenintho tan present,
cóm ho podia negar?
Pues, home, qué no em coneix?
ell me tornà á preguntar.
Respongui: pera servirlo
té un criat à qui manar.
Yo li parlaba en grans modos,
perque el vea ben portat,
en un vestit de agua dulce;
que era entonces molt usat.
Pero no sé cóm tal home
em conegué (capsagrat):
per cert seria enchisero,
pues ell me va endevinar
mos parents y benvolents,
desde el quart hasta el quint grau.
Y per fi, acurtant raons
à sa casa em va portar,
perque em digué que volia
ferme un esquisit menchar,
