Cert dia que en un Golilla
sen entraren à acaptar
cab al terme del meu poble,
de ma casa al contornat,
vach divisar à Lucrecia,
cusint dins en un corral:
vach entrar de correguda,
della me vach abrasar,
acudiren els vehins
al crits que ella va pegar,
y dien: quina vergoña
que sen té de recordar!
ay lo bigar de frarot!
en asò el Golilla entra,
dient: per lamor de Deu,
no es tenen que alborotar
perque al pare fray Mansanes
li sol la lluna agafar
en casa molt asubint
y al coll li la fem pasar.
Els vehins no em coneixien,
perque estaba trasullat,
y per aixo me airàben.
Yo el abit me vach llevar,
y li digui à ma muller:
capte lleu atronillat,
que yo so Gorí parrús,
quin fray seba ò quin fray all?
y als peus de la mehua dona
em pasi achenollat,
dientli, que em perdonara
de lo mal que mhe portat
