Coloqui de Chusep Patricio
Vint ungles.
|
Afora, que va de bo,
pues ya no puc sufrir puses,
y totes les cosquerelles
desde els peus al cab sen puchen.
Aixi com te viu ballar
(así entren mes matadures)
tan emprendat em quedí
de tes graciositats chules,
que no podré yo en paraules
reterniro ni en pintures.
Sols te vach dir molt gochós:
qué bellament que et bellugues,
perque com una cabreta
tens els salts y postures;
añadint: qui tagafára
cullint nabs, cols ó lletugues!
Qué habia de fer? sagrat!
lo que usen y acostumen
lo pernicot y pendanga,
quant al barallar se achunten.
Mes ara que estic de espay,
faré un achust, si te achustes,
que si les coses no es parlen,
may creuré que se efectuen.
Yo mhe de casar en tu,
à pesar de tots, com vullgues,
y demana abellas blanques,
que faré que te se duguen.
|