criatures desmamades.
De Cherusalém ixia
hu en la Virgen contra espasme
y segons la chent murmura,
à poc temps va amonestarse
De les Monches Capuchines
ixia un drope playante
en lo Niño Capitan,
mes ell en ses mans llabades
se omplia be el bolsillet,
y les Monchetes que rebien.
De senta Ana també ixia
un bell ple de mocs y babes,
que anant se escagarrusaba,
pegaba grans camallades,
es tocaba, tropesaba,
la pobre Santa que ho pague.
La Mersé, per ser els ultims
tels diré sens dilatarme:
hu portaba à Sen Ramon,
y en ses drogues y paraules
ell se encaixaba la presa
ansque la pantera ho taste.
La Virgen de la Merced
un tort la duhia de cames
que sigualaba una equis
en uns nasos com un anet.
Un atre bell casporrut
blanc com la palla de faves
duhia à la Virgen del Puch,
tan ratat de picotades
que pareixia sa cara
