|
|
y en lleixiu y torcamansos
me agueren de netechar
que estaba, cert, tot perdut,
de color sobredorat
en la cara de afollada,
tot brut descabellonat,
desvalgut, ple de desmais,
en colada vach estar,
que em servirá de escarment
mas que vixca dosents añs
de no ficarme en ningu
per el fi de chasco dar,
que en moneda igual pagantme,
he quedat molt escaldat.
|
Coloqui
dels Platerets que habia
y els que els portaben
|
|
Pues que em dius que so feixuc,
Lleudomia, perque no et parle,
escoltam, pues vinc de amarc
com les mateixes retames.
Yo et deixi (com tú no ignores)
quant els cañots me apuntaben,
y fuchint de una culada
vach pegar un gran culache.
Yo me explicaré, si puc
mitigar este corache
que estic, que mafollaria,
|
