els pellers y toñiners
y tota chent del mercat
(que es lo que em donaba mosca)
pues tots com amotinats,
quel abaixen, quelabaixen
cridaben, resagranat.
Ara, qué serà de mi?
Per ultim vach acordar,
pena que no em conegueren,
el cas mes endemoniat:
tirí à la cara les greñes,
em llevi els sarahuells blancs,
(y el faldonet de darrere
al cabeset vach clavar;
fiu un gran roll de la capa,
y embolicades les mans
mel vach apretar alventre
y de este modo esperant
(sagrat) estaba la hora
que em baixaren de allà dalt.
Dia vint y dos de Enero,
rallant la lluna de Mars,
em pucharen cab amunt,
y em baixaren cab aball.
Lo mateix fan, lo paner
tocar en terra (sagrat)
que tirarseme damunt.
Docents chics calbotechant:
tota la chent en un crit,
els toñiners repicant
gavinetes als pilons
y una gran plucha de naps
