Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Primer quart.djvu/18

Aquesta pàgina ha estat validada.

ya no us vull mirar may mes,
mas que em quede per casar.
Cus, y be em podeu plorar
perque qué dicha ha de tindre
la que despues de convindre,
vullga, y nom puga alcansar!

Filla, y tú que mhas de dir,
que no ò que sí? clar clar, clar.
mes com me veus despreciar,
el rastre voldràs seguir:
mira qué te arribe à dir,
y per la mama tho chure,
que si me vols, te asegure
que à festes the de menchar,
y à poc tems has de exclamar,
prou niha, que ya me apure.

Per traure els ulls à les dos
digues si, mas que de burles
voràs com es precis durles
à saludar al Socos:
y voràs qué de envechós
destos que me están oint,
y sinse estos mes de vint,
que et dirán que so un batsoles,
pero si et pintes à soles,
logret y queden gruñint.