Pàgina:Escalante - Tres forasters de Madrid.pdf/20

Aquesta pàgina ha estat validada.
tant que yo els bufí...
Carm. Qué falta?
Balt. Eixa caira baixeta

veches també quí l'apaña;
li falten sinc barronets.
Corre. (Vase Carmelo foro.)
Dam dinés. (A Chesinto.)

Ches. Quin atra!

Hauré de péndrer del fondo
que pul en pul replegaba
en l'armariet.
(Se dirige al armario y saca dinero.)

Balt. La modista

me te que fer una bata
pea demá mateix, presis;
y arreglar la segon falda
del vestit vert.

Ches. Echa! tin (Le dá dinero.)

cuatre duros, si sobrara...

Balt. Cuatre duros? posa, posa.
Ches. Atre viachet? me'spasma!...
Balt. Tinc que comprar obra fina,

y mes que siguen de alpaca,
tres cubiertos com els nostres.

Ches. Tres boques mes, vírgen santa!
Balt. Ay, chico, y un cullerot...
Ches. Pren dos duros mes y allárgat.
Balt. Este matí l'ha trencat

el chic, pegántli á la gata.

Ches. Se'n ha ixit la mar!
Balt. Señores,

per sis duros que se gasta!

Ches. Bueno...
Balt. Tambien volverás

á ser secretario, calla.

Ches. Han tocat tres anellaes?
Balt. No.
Ches. Vésten pronte... pues ara

sí que han tocat.

Balt. Es el tio

Donís, que ya mos aguarda.

Ches. Féslo muntar, y despues

verenarem así en casa.


(Al dirigirse Baltasara al foro, aparecen en él D. Torcuato, que trae en la mano una sombrerera, y en la otra una jaula con una cotorra dentro. Doña Prisca, Corina, y á su tiempo dos mozos de cordel cargados con dos mundos, un cofre, cartones, etc.