II.
A magnífich comens moltes vegades
hi seguexen cusits retalls de porpra:
ja 'l bosch y l'ara de Diana 'ns mostran,
ja 'l riuet que afanyós pel camp serpeja,
o l'onada del Rhin, l'arch de bonansa;
mes era aquest son lloch? tal volta pintas
la llarga soca d'un xipré' ab mà mestra,
y de res te serveix, donchs no recordes
que qui 't paga tant sols vol que 'l retratis
nàufrech perdut nadant sens esperansa.
Per què si has comensat pulida copa
donant voltes la roda surt un gerro?
Unitat, senzillesa, may descuydes,
qu'es regla aquesta que no té dispensa.
III.Oh Pare, y joves de tal pare dignes!
l'apariencia del acert enganya
y en est engany hi cayem molts poetes:
l'estil es fosch quan en ser breus s'estilen,
feble y sens vida si 'ls detalls apuren;
quan buscan lo sublim en inflats cauen,
quan tenen por d'alsarse s'arrossegan;
si en rica varietat lluhir s'afanyen,
per més que sia ben senzill l'assumpto,
poblats tindràs ab grans dufins los boscos,
y l'onada del mar ab les panteres,
que fugint d'un perill, si l'art no 'ls guía,
prest los veuràs que van cayent a l'altre.
IV.Aquell mal esculptor d'aquí a la vora
del lloch ahont Emili esgrima ensenya
los cabells y les ungles acertades
de la estatua seràn que fa de bronzo;
mes ses obres per res ningú li estima,
