Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/23

— 89 —

instruint y alegrant ensemps al públich.
Exos los llibres son que la ganancia
donan a Sòsis; exos los que passan
a l'altre part del mar; y sols aquexos
guanyen nom al autor y fama eterna.
Hi haurà, no obstant, a mon judici faltes,
que a tot'hora merexen indulgencia,
donchs no sempre la corda harmoniosa
dona'l sò desitjat de qui la polsa,
y molts cops al buscar la nota grave
la dóna prima; ni tampoch la fletxa
del arch despresa, donarà al blanch sempre.
Quan un poema grans belleses mostra
no m'haig d'ofendre may per unes poques
que tinga per descuyt, o que no puga
haverles evitat nostra flaquesa.
¿Quin camí donchs seguir? ¿hont es la regla?
Axís com no mereix perdó'l copista
que sempre cau en la metexa falta
haventsel avisat, y com fem burla
del músich inexpert que s'equivoca
a cada pas en la metexa corda;
axís també, quan miro qu'ensopega
molt sovint l'escriptor, me sembla veure
al bon Querilo, que si alguna cosa
diu ab acert, d'admiració'm fa riure;
y mentres que al revés, m'enfado sempre
quan algun cop Homer s'ens endormisca.
Be pot ser perdonat en llarch poema
qui de la sòn se dexe un poch sorpendre.
Com la pintura, n'es la poesía;
una t'agradarà de prop mirada,