Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/21

— 87 —

pobre de mi, quan vé la primavera
cad'any me purgo! ¿Qui brillants poemes,
si axò no fos, millors que jo escriuría?
Emperò, may la fama de poeta
tinch de comprar a preu que tant me costi.
De pedra d'esmolar faré l'ofici,
que si no talla, fa tallant al ferro.
No escriuré res, y ensenyaré d'escriure:
al poeta diré d'hont los recursos
pot treure, sos devers, què pot servirli
per ferlo com se dèu, y be educarlo;
lo que'l bon gust permet, y lo que priva,
hont porta'l bon acert, y hont l'ignorancia.
XXIV.Bon judici es la font y'l gran principi
d'hont naix de tot escrit lo mèrit sempre.
De Sòcrates los llibres estudía
que molts conexements han de donarte,
y quan ja tingas ben après l'assumpto
de ta ploma veuràs nàxer paraules.
Aquell que ha comprès be lo que a la patria
se dèu y als bons amichs, l'amor als pares,
al hoste y als germans, los devers propis
de un jutge o senador, o be en la guerra
de un general, darà a cada persona
lo caràcter més just que li convinga.
Que de vida y costums prenga modelo
y'ls pintarà ab la veritat deguda.
De vegades un drama en que s'expressin
caràcters naturals, costums ben justes,
encara que no tinga l'artifici,
ni gravetat, ni gracia, més al poble
pot tindre entretingut, y més li agrada,