d'espòndichs carregats, en vergonyosa
culpa ha caygut, donchs mostra descuydada
y a corre cuyta escrita la seva obra,
o be del art les regles desconòxer.
No tothom ab acert pot ésser jutge
per fallar sobre'l vers y sa cadencia,
y sobre eix punt ab los romans poetes
havem sigut molt indulgents de sobres,
Més serà axò motiu perquè'm separi
de les regles, y escriga lo que'm sembli?
No sería millor que convencentme
de que tothom ha de notar mes faltes,
no'm moga may de la segura vía
esperant confiat me les perdonen?
Al menys axís, si no guanyar aplausos,
haig de lograr que'm tingan indulgencia.
Si vosaltres, Pissons, voleu escriure,
mireus en miralls grechs de nit y día;
es vritat que aplaudíen nostres pares
los versos y sal còmica de Plauto,
mes per saber qu'en les lloanses eren
massa indulgents, per no dir massa tontos,
ab sols que sapiguem distingir basta
un mot grosser, d'una enginyosa gracia,
y ab l'orella o be'ls dits contar los versos.
Inventada per Thespis la tragedia
diuen va ser, y que portà en carretes
pels pobles als farsants que la cantessen,
ab solatge de vi brutes les cares.
La careta més tart inventà Esquilo
y la roba talar, sobre unes fustes
axecà lo teatre, prest ensenya
Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/19
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 85 —
