lluhía noves veus; y axí axecantse
la dolsa elocució ab volada ferma
com may havía fet tant atrevida,
ja fos tant sols pel que convé previndre,
ja per les coses a venir preveure,
l'estil y 'l tò, tan plè fou de misteris,
que semblavan respostes del oracle.
XVIII.Aquell que 'l premi disputà en vers tràgich
d'un boch a sos rivals, prest a la escena
despullats presentà als silvestres Sàtyrs
cuydant moure rialles, mes sens perdre
la gravetat que la tragedia mana;
donchs era forsa ab novetats mantindre
lo gust del públich que del sacrifici
tornava emborratxat, sens que servissen
ni sols les lleys de fre per contenirlo.
Mes convindrà posarlos de tal modo,
y 'l cambi ab tal art fer de sèrio a broma,
que may deurà parlar un vil llenguatge
aquell déu que havem vist, o be aquell hèroe
cobert fa poch tot ell ab l'or y porpra;
ni tampoch per fugir d'un dir poch digne
se 'l veja inflat alsarse sobre 'ls núvols.
La tragedia es molt sèria, y li repugna
baxar al vers jocós, per ço entre 'ls Sàtyrs
deu mantindres tan digne com matrona
que obligan a ballar en jorns de festa.
XIX.Si jo tingués d'escriurels, no voldria
tancarme sols, Pissons, als vulgars termes,
ni les grosseres veus dels Sàtyrs propies;
ni tant m'allunyaría d'estil tràgich
que no fes diferencia en lo llenguatge
Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/17
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 83 —
