Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/16

— 82 —

altre interès que 'l que l'acció reclami
si vol dexar sa tasca ben complerta.
Als bons afavoresca, y aconsellils
com bon amich; al enutjat aplaqui;
estime al que a faltar tinga temensa;
la templansa en la taula alabi sempre,
la justicia, les lleys, la pau ditxosa;
fidel sía al secret, la veu axequi
als deus per demanar que la fortuna
retorne als bons, y dels soberchs s'aparti.
Jamay com la de avuy la flauta antiga
rival fou del clarí, ni may va veures
guarnida de metall; senzilla, curta,
de pochs forats, al chor acompanyava,
y era prou per aquell anfiteatre
tant poch concorregut, que tot lo públich
podía ésser contat, y que sols l'honra,
probitat, senzillesa, era sa gala.
Mes quan Roma engrandí son territori
per ses victories, quan los murs que un día
cerclaven la ciutat foren més amples,
quan als plers se llensaren de le festes
bebent del vi per aplacar al Geni,
al cant y al vers donaren més llicencia.
¿Quin criteri esperar del pobre rústich
que, finit son treball, se confonía
ab l'home de ciutat en l'ampla grada?
ni del grosser que al ben criat s'aplega?
Axί 'l flautista al art primer juntava
lo moviment y 'l luxo, y per la escena
rossegava 'l mantell ab que vestía;
axis també la lira ab noves cordes