no poden enganyar-lo. Quantissimes vegades m'he assegut jo davant del mur al fons de la mina, mirant am gran devoció, a la llum de la meva llanterna, la senzilla imatge del Sant Crist! I llavores ha sigut que he comprès ben bé l sant sentit d'aquella imatge misteriosa i he descobert el filó més noble del meu cor, d'on puc extreure eterna riquesa. Certament,—seguí l vell després de fer una pausa,—devia esser un home inspirat per Déu aquell que primerament ensenyà als altres el noble art del minaire i que en el sí profon de la terra hi posà aquest emblema de la vida humana. També en ella ara s troba un filó ample i de bon arrencar, però de poca valua; ara s troba que la penya s'espesseeix, deixant sols una estreta escletxa, i justament allí es on comença l filó més ric; aquell rebaixa l seu treball, fins que un altre desviat ve a unir-se amb ell amigablement, fent-lo pujar incomparablement de valua. De cop una ensolciada ho fa tot a miques; però l'home pacient no s'espanta, sinó que segueix tranquil la seva via, i veu el seu zel ben pagat am la bona conciencia de l'augment de força i honradesa que n'ha tret. Tot sovint una vena enganyosa l'atrau, apartant-lo del bon camí; però ben aviat ne reconeix la falsia i se llença de travers fins haver retrobat el bon filó. Tot, tot en la vida es lo mateix que passa an el minaire en els atzars del seu treball, i també ho es aquella seguretat de que l bon zel i la constancia són els medis unics, però infalibles, de dominar-la i de treure-n els tresors que tant fortament guarda.
—Ben segur que deveu saber una pila de cançons ben aixerides,—digué l'Enric.—Me sembla que en el vostre treball, fins sense adonar-vos-
Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/88
Aquesta pàgina ha estat revisada.
92
Novalis
