atracció la que mou a la gent de les noves nacions, al cap d'un cert temps del seu desvetllament, i amb impaciencia talment rabiosa, d'anar envers el vell breçol de la llur raça, i els excita a jugar-se la vida i els cabals pera la possessió d'aquells territoris?
Després d'una pausa continuà:
—No cregueu res de lo que us han contat de la crudeltat de la gent de la meva terra. En cap altre poble són tant ben tractats els presoners, i també els vostres pelegrins de camí vers Jerusalem eren acullits amb amigable hospitalitat, encara que ben poc se la mereixien, perquè la major part eren ganduls, mals homes, que en la seva pelegrinació anaven deixant senyals de les llurs males manyes; i per això es clar que sovint els queia al damunt el pes d'una justa venjança. Ben en pau haurien pogut els cristians visitar el Sant Sepulcre, sense necessitat d'empendre-s aquelles guerres tant horribles com inutils, que no han fet sinó irritar, escampar la miseria i separar pera sempre més l'Europa de l'Orient. Què té que veure l nom del que ho posseeixi? Els nostres sobirans veneraven secretament el Sepulcre del vostre Crist, que nosaltres també considerem com un profeta diví; i ¡quant bellament hauria pogut esser el seu Sant Sepulcre l breçol d'un bon entendre-s i l'ocasió d'una aliança pera sempre més benefactora!
Amb aquests enraonaments la tarda era passada; se feia de nit, i la lluna s'alçà del bosc humid am pacifica resplendor. Ells pujaren a poc a poc cap al castell. L'Enric estava tot pensatiu; l'exaltació guerrera li havia passat del tot. Trobava que en el món hi regnava un gran error. La lluna li semblava un espectador llastimer i el movia a
Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/76
Aquesta pàgina ha estat revisada.
80
Novalis
