per ser-hi aviat corren séns treva
per terra i mar alegrament.
Els nins i tot al pas s'hi ajunten,
i la riuada va creixent.
L'estendard sant voleia enlaire
i els heroes vells van al davant;
el Paradís obre les portes
pels cavallers que hi moriran;
tots volen dar la sang per Cristo;
voldrien ja estar-la vessant.
Guerra, cristians! Els sants exèrcits
són am nosaltres plens d'ardor;
prest sentirà l'host enemiga
la mà terrible del Senyor,
i rentarem am sang pagana
el Sant Sepulcre am gran fervor.
La Verge santa en mans dels angels
damunt la lluita vetllarà:
aquell que caigui a fil d'espasa,
en braços seus despertarà;
damunt l'estrepit de les armes
inclina Ella l rostre clâ.
Avant! Avant! Cap al Sepulcre
la sorda veu ja s fa sentir.
Les oracions victorioses
les culpes han de redimir.
En nostres mans el Sant Sepulcre,
es mort l'imperi sarraí.
L'Enric se sentia tot trasvalsat. El Sant Sepulcre se li va aparèixer com una figura jovenil, palida i noble, dreta damunt una grossa pedra al mig d'un poble selvatge que la maltractava, mentres ella, am rostre ple d'amargor, mirava vers una creu que irradiava lluminosa al lluny, reflectant-se infinidament en les mogudes ones d'una mar immensa.
