Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/69

73

Enric d'Ofterdingen

les aventures del viatge per mar i per terra, de com havien caigut en poder dels sarrains, i de la vida alegra dels campaments i del córrer món. Am gran energia s mostraven malcontents de que aquells llocs divins ont el cristianisme nasqué fossin encara mal posseits pels infidels. Exaltaven als heroes que s'havien guanyat corona immortal per la llur protesta valenta i infadigable contra aquell poble pervers. El senyor del castell els ensenyà una riquissima espasa que am la seva mà propria havia pres del que la tenia, després d'haver assaltat el seu castell, haver-lo mort an ell i fet presoners la muller i els fills; i que l rei li havia permès posar l'espasa en son escut d'armes. Tots la miraven atentament; l'Enric també la tingué en ses mans i va sentir-se desseguida posseit d'un belic hardiment; i després la besà am gran fervor, lo que va plaure molt als cavallers: el vell senyor li féu una abraçada i l'animà a consagrar pera sempre el seu braç al rescat del Sant Sepulcre i a carregar damunt de ses espatlles la creu miraculosa. El xicot estava com posseit i no sabia deixar l'espasa de la mà.«—Recorda-ten, fill meu,—exclamà l vell cavaller;—nova creuada s prepara; l'Emperador en persona guiarà nostres exercits cap a l'Orient; per tota Europa torna a ressonar el crit de creuada i un fervor heroic se remou arreu. Qui sab si d'aquí un any no ns trobarem ja com alegres conqueridors en aquella gran Jerusalem capital del món, i ens recordarem de casa nostra i del vi de la terra? Pot-ser me veuras a mi amb una donzella oriental al costat. Pera nosaltres els d'Occident són molt gracioses aquelles noies, i si tu sabs manejar bé l'espasa no t mancaran boniques presoneres.» Llavores els