Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/66

Aquesta pàgina ha estat revisada.
70
Novalis

plorava d'alegria. Els poetes romperen a cantar, i aquella nit fou com una nit de Nadal per tota l'encontrada, que de llavors endavant visqué com en festa perpetua. Ningú sab què s'ha fet d'aquell regne. Sols hi ha aquella llegenda que parla de l'Atlantida desapareguda en les furientes ones.