pera ells el desvetllament a un món nou, com paradís. Un torrent de llagrimes ardentes que brollà dels ulls de la princesa donà a compendre a l'aimat les mil engunies que en el cor d'ella se desvetllaven ensems. Més ell en aquella nit havia viscut molts anys, i de noi s'havia tornat home. Am potenta exaltació consolava l'estimada, fent-li avinent lo sagrat de l'amor veritable i la gran fe que n naixia, i li pregava que tingués ferma esperança en l'esperit protector del seu cor per un serè esdevenir. La princesa sentí la veritat d'aquest consol, i li descobrí com ella era filla del rei i que no més se temia de l'orgull i de l'indignació del seu pare. Després de meditar-ho llargament, convingueren en lo que s'havia de fer, i el jove se disposà a cercar el camí del bosc pera anar a trobar al seu pare i dir-li lo que havien pensat, prometent an ella que aviat tornaria; i ella restà tranquila, imaginant dolçament lo que podia esdevenir de tot allò.
El minyó trobà l seu pare a casa, que estigué molt content de veure-l arribar sense cap dany. Escoltà tot lo succeit als dos aimants i el plan que duien, i, després de pensar-ho un xic, se mostrà ben disposat pera ajudar-lo. La casa era prou retreta i tenia algunes estades soterranies que no feien pas de bon trobar. Allí hi hostatjarien la princesa. I, com de fet, cap al tard l'anaren a cercar. El vell l'aculli am forta emoció. I un cop sola en aquella estada, ella plorà molt pensant en el trist del seu pare; però davant de l'aimat amagava l seu sentiment i no més el deia an el vell, que l'aconsolava tot amorós i li prometia que ja hi podria anar aviat am son pare.
Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/58
Aquesta pàgina ha estat revisada.
62
Novalis
