seu reialme. Ell se n'aprofitava estudiant les forces de la natura i donant-ne l'atractiu coneixement al seu fill, que hi mostrava grans disposicions; i semblava que la natura confiava de bona gana ls seus secrets a un esperit tant entenimentat. L'aspecte del minyó era com el d'un de tants per qui no sabés conèixer la secreta perfecció del seu noble visatge i l'inusitada claredat dels seus ulls. Però, com més un sel mirava, més atractiu el trobava, i quan s'havia sentit la seva veu suau i penetranta i la seva paraula graciosa, un no sabia pas com anar-sen.
Els jardins de la princesa tiraven enllà fins un bosc que tapava la vista de la petita vall ont el vell tenia l'hisenda. Un dia la princesa se n'havia anat a cavall pel bosc tota sola pera poder donar-se am més llibertat a les seves fantasies i recordar algunes belles cançons. La frescor de l'alta volta anà atraient-la ombriu endintre, i així fou com a l'ultim arribà a l'hisenda on vivien aquells pare i fill. Tenia set i baixà del cavall, el lligà al tronc d'un arbre i entrà en la casa pera demanar un got de llet. Va trobar-hi al minyó, que restà com esma-perdut davant la meravellosa aparició d'aquella dòna majestuosa, ornada am totes les gracies de joventut i hermosura, en les quals se trasparentava una tendresa, una noblesa i una ignocencia que li donaven una atracció inefable de deessa.
Am tot, el minyó s'apressà a satisfer-li la súplica que li feia amb aquella veu que ressonava com un cant d'angels, i mentrestant entrà l vell, que la saludà am gran compliment i la convidà a seure vora la llar humil, que era al mig de la casa, i en la qual cremava séns remor una lleugera flama blava. Desseguida que entrà, la prin-
Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/50
Aquesta pàgina ha estat revisada.
54
Novalis
