esprés d'una pausa, els marxants seguiren dient:
—Hi ha una altra historia, no tant meravellosa segurament, ni de tant temps endarrera, però que també ns-e sembla que us plaurà i que us farà millor conèixer les virtuts d'aquesta art misteriosa. Una vegada era un rei molt vell que tenia un palau molt hermós. De lluny arreu hi acudien a rius la gent pera viure-hi aquella vida majestuosa, i mai els mancaven grosses festes en les que cada dia se servien els menjars més exquisits en gran abundancia, ni musiques, ni magnifics vestits ni ornaments de tota mena, espectacles i passatemps variats, ni tampoc una savia ordenació en totes les coses, homes prudents, amables i molt ben instruits pera tenir-hi animades converses, ni jovent aixerit que de sí mateix inventava les diversions més atractives. El rei vell, que altrament era un home molt seriós i sever, tenia dues aficions que eren el veritable motiu de la vida magnifica de la cort aquella, i que, mercès an elles, tot hi marxava
