niu disposició pera esser poeta. Parleu molt corrent de les visions del vostre esperit i no us manca expressió exquisida ni comparacions ben ajustades. I fins us decanteu a lo meravellós, que es l'element dels poetes.
—I no sé pas com pot esser,—digué l'Enric,—perquè he sentit parlar moltes vegades de poetes i dels que canten, però encara no n'he vist mai cap. No m puc afigurar gens com es aquest art i tinc un gran desig de saber-ne alguna cosa; i me sembla que lo que n'entengués seria molt millor que l'idea confosa que ara n tinc. Se parla molt sovint de poesia, i jo encara no n'he arribat a veure, perquè l meu mestre no ha tingut mai lloc d'instruir-me en aquest art. O si alguna cosa men digué, jo no l'he sabuda compendre prou. Però sempre men parlava com d'un art noble que jo m'hi donaria desseguida que l'aprengués; me deia que en el temps antic era molt més extesa i que tot-hom ne sabia més o menys; i que era germana d'altres magnifiques arts passades que s'han perdut.
An això ls marxants digueren:
—Es clar que nosaltres mai ens hem capficat gaire en els secrets dels poetes, encara que moltes vegades hem oít llurs cants am plaer. Pot molt ben esser que calgui un cert bon astre pera que un poeta vinga al món; perquè segurament es una cosa admirable aquesta art. Es molt diferent de totes les altres, que s deixen compendre més facilment. La pintura i la musica s veu desseguida com són fetes, i am treball i paciencia se poden apendre. Els tons ja són en les cordes, i no més cal una certa destresa en moure-les, pera desvetllar-les en un seguit agradable. En la pintura l gran mestre es la natura: ella dóna
Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/40
Aquesta pàgina ha estat revisada.
44
Novalis
