Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/4

Aquesta pàgina ha estat revisada.
7
Proleg

creu que sols en la feblesa del nostre organisme i en la nostra conciencia física consisteix el que no ns veiem en un món de fades; que les rondalles són somnis d'aquell món que es nostra patria, que s troba per tot arreu i en lloc; que les més altes potencies nostres que un dia compliran tots els nostres volers, són ara les Muses que ns animen am dolços records en el penós camí. Sí: la força que ns comença a descloure l misteri de les coses i ens fa l món, sinó clarament inteligible, familiar al menys, armonic, es, segons en Novalis, la poesia. I per això, pera ell, la veritable poesia es la romantica: «Quant més personal, més local, més temporal, més particular es una poesia,—diu,—més prop està del seu centre. Una poesia ha d'esser inagotable com un home. El sentit poetic té molt de comú amb el sentit mistic: es el sentit de la manifestació de lo particular, personal, desconegut, misteriós: el sentit de lo casual necessari.»
 En Novalis se desembraça de tota filosofia exclusivament racional amb aquests mots: «Mai arribarem a compendre ns del tot, però podem arribar a molt més que a compendre-ns». I diu que an aquest més que compendre li fa molta nosa l compendre.
 Heus-aquí ara lo que diu sobre tot això, i les conseqüencies que n treu en Bruno Wille, el prologuista de l'edició Meissner de les obres completes den Novalis, que m'ha servit de