Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/38

Aquesta pàgina ha estat revisada.
42
Novalis

 —Encara que no volgueu fer l'ofici del vostre pare,—anaven dient els marxants,—i que, segons hem sentit dir, us estimeu més pendre estudi, no cal pas, per això, que us feu capellà, renunciant als bells goigs de la vida. Que ja es prou mal que tant les ciencies com els consells dels princeps estiguen en mans d'una classe de gent tant apartada de la vida comú, d'uns homes tant poc socials i, per tant, segurament inexperts. En aquell isolament en que viuen, sense pendre part en les coses del món, per força llur pensament ha d'agafar un jaient d'esterilitat i no pot atendre a les realitats de la vida. A Suabia hi trobareu també homes del segle prudents i savis i podreu triar aquell estudi dels coneixements humans que millor us plagui, que no us mancaran mestres ni consellers dels millors.
 L'Enric, que escoltant tot això li havia vingut al pensament el seu amic el capellà del palau, digué al cap d'una estona:
 —Encara que jo, per la meva inexperiencia de les coses del món, no us puga contradir la vostra opinió de l'incapacitat de la gent d'iglesia per la direcció i judici dels assumptes del segle, permeteu-me, emperò, que us faci record del nostre excelent capellà del palau, que segurament es exemple d'homes savis, i que jo no n'oblidaré mai les lliçons ni ls consells.
 —Respectem de tot cor an aquell bon home—respongueren els marxants—i us concedirem que siga un savi, si voleu dir d'aquella saviesa am que s comporta am Déu un home de conducta exemplar; però si voleu dir que es tant coneixedor de les coses del món com instruit en les sagrades, permeteu que no siguem del vostre parer; i amb això no volem negar an aquell sant