Llavores tenia a vora de vint anys; mai havia anat més enllà dels voltants de la ciutat, i no coneixia l món sinó per lo que n'havia sentit dir. De llibres, ben pocs n'havia tingut a les mans. En aquella ciutat, residencia del senyor del país, tot era a l'antiga, molt senzill i quiet; perquè l luxe, i fins lo que no era luxe, de la casa del princep mateix, no passava, si es que hi arribava, del benestar que avui pot donar-se, mirant un xic en el gastar, qualsevulga senyor de casa seva. Però justament això feia que en aquell temps se posés més afecte als mobles i a totes aquelles coses de que un hom se rodeja pera les variades necessitats de la seva vida: sels donava més importancia i se les estimava més. Els misteris de la natura i la consistencia de les coses interessava més a l'esperit; i per això l'art exquisida am que eren treballades, el mateix venir de tant temps lluny, romanticament, lo sagrat de la llur antigor (perquè, cuidadosament servats, esdevenien patrimoni de moltes generacions), augmentava l'afecció envers aquestes companyes silencioses de la nostra vida. Tot sovint arribaven a esser considerades penyores santes que duien sort a tota una familia com contenint una especial benedicció, i de la seva possessió se feia dependre a voltes la salut dels imperis i de gents molt escampades. Una amable pobresa ornava ls temps aquells amb una senzillesa propria, noble i ignocenta, i les petites coses, repartides am molt compte, brillaven tant més en aquella mitja llum i omplien el cor somniador d'esperances meravelloses.
Si es veritat que sols amb una savia distribució de llum, ombres i colors, se fa aparèixer l'oculta bellesa del món visible, que sem-
Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/33
Aquesta pàgina ha estat revisada.
37
Enric d'Ofterdingen
