pogués enutjar-se del destorb; no, no: donà l bon dia de grat a la seva mare i li tornà de tot cor la besada que li feia.
—Tu, dormidor!—li digué son pare.—Estona ha que per mor de tu m'he hagut d'estar llimant no més, sense poder picar. «Sobre tot deixeu dormir el noi», ta mare. Fins m'ha fet gruar l'esmorzar. T'asseguro que has triat bon ofici amb això dels estudis; que pera donar-tels ja cal que ns afanyem i ens llevem dematí. Es clar: diu que un savi com cal, a la nit es quan se aprofita d'estudiar les grans coses de les ciencies.
—Pare,—respongué l'Enric,—no us enutgeu si he dormit tant, que ja sabeu que no ho tinc pas per costum, sinó que m vaig adormir molt tard i després he tingut mals somnis, fins que me n'ha vingut un de molt bonic que trigaré molt a oblidar-men i que m sembla que ha sigut quelcom més que un somni.
—Enric,—digué la mare,—ben segur que t deus haver adormit de boca per munt o bé es que t vas distreure tot encomanant-te a Déu ahir vespre. No fas gaire bona cara, no. Menja i beu, que t'aixeribiras.
La mare sortí, i el pare, tot afanyant-se a treballar, anava dient:
—No són res això dels somnis... entens?... pensin lo que n pensin els senyors savis: tu lo que has de fer es distreure-t d'aquestes males estrugances, que són falornies. Ja han passat aquells temps que ls avisos de Déu venien pels somnis; i nosaltres no ns podem figurar com eren fets aquells grans homes que ns conta la Biblia. En aquell temps tot devia ser d'una altra manera, tant els somnis com les altres coses; però en el temps que som ja no n'hi tenim de
Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/25
Aquesta pàgina ha estat revisada.
29
Enric d'Ofterdingen
