Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/20

Aquesta pàgina ha estat revisada.
24
Novalis

de la llum que la via ns fa aclarida,
i per l'ànima té, sana o ferida,
meravellosa embriagant virtut.

En la font abundosa jo bevia
i ho trobí tot en aquell beire sol,
i vaig podê alçà l rostre amb alegria;
mon seny suprem dormia en son breçol;
vaig veure com un angel que venia,
i, en sos braços despert, vaig alçà l vol.