Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/15

18

Maragall

seus dolors i l'influencia dels discursos religiosos de Schleiermacher. Són poesies religioses de lo bo que hi hagi, i pot-ser lo millor que ell féu. Expressen l'anhel de l'ànima cercant salut en la religió, i els compongué pera esser cantats. Canta en ells l'amor del Déu Home, arrencant-lo de l'Evangeli. I també cantà a Maria, la Mare de Déu, el diví femení, influit pel record de la Sofia. Ells el feren suspecte de catolicisme pels protestants.
Els himnes a la nit, inspirats en els Pensaments nocturns de Joung. Canta en ells la perdua de l'aimada. Els compongué en una prosa ritmada i que facilment se redueix a vers.
Poesies varies, algunes formant part de l'Enric d'Ofterdingen. Aquestes i les abans mentades, es dir, totes les poesies den Novalis, són de lo més armoniós i musical que la llengua alemanya hagi produit.
En prosa ha deixat Els deixebles a Sais. Es una mena de novela fragmentaria de filosofia de la naturalesa. Fou composta en 1798 a Freiberg, quan estudiava en l'Escola de Mines. Flors i Fè i Amor o El Rei i la Reina, fantasies mistico-politiques inspirades en la revolució francesa i dedicades als reis de Prussia. En 1799 escrigué El món cristià o L'Europa, estudi de filosofia de la historia, que es el que més ha fet que ls protestants ataquessin an en Novalis per catolic. Ademés, han restat d'ell fragments filosofics, cartes, memories, etc.