Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/103

107

Enric d'Ofterdingen

home, per insignificant que fos, ha d'esser-li indiferent, perquè en ella sempre més o menys s'hi reflecta la vida gran de tota l'epoca seva.
 —El mal es—digué l comte d'Hohenzollern—que fins aquells pocs que s'han emprès l'anotar els fets i esdeveniments de l'epoca llur, no han meditat prou l'empresa, ni s'han cuidat de posar les llurs observacions completes i ordenades, sinó que han anat a l'atzar en l'elecció i aplec de les noticies. Tot-hom pot observar per si mateix que no més es capaç d'explicar d'una manera completa i am sentit allò que coneix ben bé i que n'ha tingut presents tots els detalls, la consistencia, les conseqüencies, l'objecte i l'aplicació; perquè altrament no es possible cap explicació veritable, sinó tant sols una esgarriada barreja d'observacions defectuoses. Feu-li explicar a una criatura lo que es una màquina, o bé a un pagès lo que es un vaixell, i certament ningú podrà treure cap instrucció ni profit de llurs paraules. Doncs això mateix passa am la major part dels historiadors que pot-ser són molt destres en la narració i prolixes de sòbres, però que justament obliden lo que més convenia fer saber, allò que fa que l'historia siga historia, que encadena ls fets més variats en un conjunt agradable i instructiu. Quan me fixo en tot això m'arriba a semblar que, pera anar bé, l'historiador hauria d'esser també poeta, perquè d'aquest art de lligar els uns fets amb altres sols els poetes se n'entenen. En les llurs faules i relacions jo m'he complagut fondament moltes vegades en trobar-hi un delicadissim sentiment del misteriós esperit de la vida. Tot sovint hi ha més veritat en les llurs rondalles que no pas en les croniques més erudites; i encara que ls per-