que llavores era la millor d'Alemanya. Per l'influencia de Gœthe i del princep Carles August havien acudit allí a ensenyar homes de gran talent: Reinhold, el filosop Fichte (que de petit, pobre que era, fou protegit pel vell Hardenberg, i ara inicià carinyosament al noi en l'estudi de la filosofia, que tant grat li fou), i el poeta Schiller, pel qual en Frederic cobrà una veritable adoració. Aquests tres homes influiren en gran manera l'esperit den Novalis. Més la seva vida alegra d'estudiant i l'afició a les belles ciencies el privaren d'aprofitar gaire ls altres estudis. Quan el pare i l'oncle llegien en el Merkur, revista literaria, aquelles poesies firmades «H.....g», rodaven el cap tot apesarats.
Pera veure si mudava de jaient, en 1791 fou enviat a l'Universitat de Leipzig. Llavores el xicot s'ho proposà també seriosament fer vida nova. Però Leipzig era en aquell temps el París d'Alemanya, i aviat l'alegra companyia, els plaers del luxe, la poesia i l'amor destruiren aquells proposits, i, am l'excusa de llibres i matricules, el minyó començà a endeutar-se. Ademés, una dòna bonica i capritxosa li havia girat el cervell pera aviat deixar-lo per un altre. Llavores, desesperat, cansat de tot, vol mudar altre cop de vida, vol esser un home, amb gran afany. I escriu a son pare que vol fer-se soldat, a veure si l dever rigorós, la disciplina, el treball, li assenten el cap, que d'altra manera no s veu ja am cor
Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat revisada.
13
Proleg
