Pàgina:Enllà (1906).djvu/58

Aquesta pàgina ha estat validada.


ADALAISA

I ¿què sabs tu ni d'aquest món ni d'altres
ni de lo que es un cos o un esperit,
ni lo que un gran desig pot en nosaltres,
restant en l'ultim ai! del nostre pit?
Tu m tens per morta i jo m tinc per viva,
més tal com si enterrada viva fos:
tinc el voler de mos sentits furiós,
perquè hi ha alguna cosa que mel priva.
Si no me la pots traure de damunt,
de què us val, doncs, poetes, la poesia?


EL POETA

Alguna veu jo sento en aquest punt
que d'altre modo no la sentiria.