Aquesta pàgina ha estat validada.
i sentís com l'infant, desprès del ventre,
morat d'ofec encara, arrenca l plor?
EL POETA
Bé la conec la vostra fortalesa
quan, regalant suor, la cara encesa,
solt el cabell, com astre radiant,
al sortir de la brega gloriosa,
nos doneu l'abraçada furiosa
i vostre bés ressona com un cant!
Llavores que l marit, més fred que l marbre,
tremola encara com la fulla a l'arbre,
dret al costat del llit tempestejat,
i ajegudes vosaltres, sens memoria,
ubriagades per la gran victoria,
el rebregueu al pit, — volent més fort combat...
Més ara tu, Adalaisa, ¿què somnies
de tenî un fill, si ja no ets d'aquest món,
i en el món qu'ets no hi calen fills ni filles,
perquè ls esprits lo que han de ser ja ho són?
