Pàgina:Enllà (1906).djvu/49

          — ara nosaltres, — ara nosaltres:
               duu-nos si t plau.
-I ont haig de dur-vos, — i ont haig de dur-vos,
               valga-m Déu val?
-Dintre de l'ànima, — dintre de l'ànima,
               comte l'Arnau.
          Ara ets arbre, ara ets penya,
          ara ets mar esvalotat,
          ara ets aire que s'inflama,
          ara ets astre rutilant.
          Ara t sents de tota cosa,
          i tens nom i sobrenom;
          ara ets home sobrehome
          que pateixes per tot-hom.
          La cançó que t'acompanya
          poc a poc se va endolcint,
          que l'esposa que la canta
          poc a poc s'hi va enternint.
          Què faran els quins l'escolten,
          sinó anar-se amorosint?
          — Canta, esposa, fila i canta,
          quel camí ns faras suau.
          Quan l'esposa canta i fila
          el casal s'adorm en pau.—