Pàgina:Enllà (1906).djvu/42

Aquesta pàgina ha estat validada.


IV

          — Falaguera com ans era,
          aixís se m'ha presentat;
          tant formosa, tant carnosa,
          al coll se m'ha repenjat;
          tant vibranta, tant pesanta,
          a la terra m'ha fermat;
          i amb un aire de complanta
          d'aquest modo m'ha parlat:
          — Mostra-m el cel en la terra.
          Recorda-t que m'ho has dit.
          Duc l'infant en les entranyes
          i encara no l'he parit,
          perquè espero que tu m digues
          si soc viva o si soc morta...
          Jo vui la vida més forta.
          Recorda-t d'aquella nit.

          — Men recordo, men recordo:
          tu m volies pujâ al cel.